Tremosa interpel·la la UE sobre la MAT

 

L’eurodiputat convergent planteja quatre preguntes escrites a la Comissió Europea sobre la MAT Peñalba- Isona Ramon Tremosa, eurodiputat de CDC i CDF, continua la seva tasca de seguiment i fiscalització del projecte elèctric de la línia de molt alta tensió Peñalba- Montsó- Isona davant el Parlament Europeu, per garantir la sostenibilitat de les comarques de la Franja i del Pirineu afectades y el compliment de les normatives procedimentals i mediambientals europees.

Durant aquest mes de setembre, i mentre l’avantprojecte de la MAT continua en fase de resolució d’al·legacions en exposició pública, Tremosa ha presentat quatre preguntes escrites a la Comissió Europea sobre l’estat d les diferents possibles afeccions d’aquesta infraestructura elèctrica que té el rebuig de gran part de col·lectius i entitats de la Ribagorça i del Pallars Jussà. Qüestions com si la Comissió ha rebut la informació que va demanar el passat abril al govern espanyol sobre la MAT o si l’avantprojecte vulnera diferents directives europees, inclús la de la Red Natura 2000, són les que ha posat sobre la taula l’eurodiputat convergent.A nivell de les possibles afeccions sobre la salut, Tremosa ha plantejat la necessitat de limitar l’exposició preventiva als camps electromagnètics que implica aquesta línia aèria de transport elèctric, tal com s’estipula resolutivament.Socioeconòmicament, les comarques de la Ribagorça i del Pallars Jussà tenen rendiments ramaders, agrícoles i del sector serveis que es veurien afectats per la línia elèctrica, quant al paisatge i l’impacte visual. És evident que l’atractiu turístic rural, basat en la riquesa paisatgística i el patrimoni històric- artístic, quedarà malmès amb unes conseqüències econòmicament ben negatives, en contra d’un desenvolupament sostenible i de la protecció del medi rural.

 Més informació

:Marta Canales

Secretària general adjunta CDF

651 556 711

COMUNICAT DE PREMSA _ CDF

Convergència Democràtica de la Franja informa de la rreunió de l'Eurodiputat i membre de la llista de CDF a Areny de Noguera Ramon Tremosa amb el Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Lluís Recoder, per tractar temes de la Ribagorça

El passat  15 de setembre, l'Eurodiputat Ramon TREMOSA es va reunir amb el Conseller  de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, en Lluís Recoder, per a tractar diversos temes i projectes que,  d'una manera directa o indirecta afecten al Departament de Territori i Sosteniblitat  i a la Unió Europea, com és el futur Corredor de la Mediterrània, entre d'altres.

A més a més, Ramon Tremosa, eurodiputat de CiU i de CDF, que va tancar la llista de CDF a Areny de Noguera, aprofitant la vinculació amb Areny de Noguera i amb CDF que té l'Alcaldeia de Pont de Montanyana, va aprofitar la reunió per fer arribar al Conseller diferents reivindicacions de la gent de la Ribagorça i el Pallars com són: la voluntat de la gent de la Terreta de segregar-se de Tremp; l'oposició de la ciutadania a la MAT Montsó-Isona; el tema de la recuperació del cabal ecològic del Noguera Ribagorçana entre Sopeira i El Pont de Montanyana; la rehabilitació de Casa Potacari en aquest municipi i laconstrucció del Centre de Natura al Mas de Barreda. Algunes d'aquestes qüestions com són el tema de la MAT Montsó-Isona i el del cabal ecològic del Noguera Ribagorçana ja  han estat objecte de reiterades interpel·lacions a la Comissió Europea.  Tremosa, en aquesta reunió amb Recoder, ha demanat a la Generalitat de Catalunya que ajudi en aquestes reclamacions i  d'altres de vital importància pel desenvolupament turístic i econòmic d'una zona. Aquest ha estat el primer contacte entre l'eurodiputat Ramon Tremosa i la Generalitat de Catalunya per fer arribar i solventar les reivindicacions de la gent de la Ribagorça i en concret de Pont de Montanyana, localitat on governa Convergència Democràtica de la Franja.

La Mañana: Preguntas de CDF sobre telefonía y salud en Areny

Convergència Democràtica de la Franja (CDF) ha enviado dos comunicados en los que interpela al Ayuntamiento de Areny y en los que solicita información sobre el posible cierre del consultorio médico a causa de los recortes presupuestarios, así como sobre el pésimo estado y pésimo mantenimiento, según CDF, de las lineas de telefonía e internet en Areny y que provocan, según esta formación política, continuas averías con el prejucio consiguiente a los vecinos.

CDF- Convergència Democràtica de la Franja demana a l'Ajuntament d'Areny de de Noguera informació sobre la possible supressió del Centre de Salud

El passat divendres 26 d'agost, CDF-Convergència Democràtica de la Franja d'Areny de Noguera va presentar una instància administrativademanant a l'alcalde d'Areny, sr. Miguel Gracia, que informés sobre la possible supressió del Centre de Saludd'aquesta localitat ribagorçana. En concret, CDF demana a l'equip de govern de l'Ajuntament d'Areny, que "informi de la postura oficial de Departament de Salud del Govern d'Aragó" i que "expliqui en quin punt estan les negociacions i les actuacions d'aquesta Ajuntament en pro de mantenir aquest servei públic al nostre municipi".

CDF recorda, en el document presentat, que "existeixen informacions entre els nostres veïns, sobre una possible desaparició per tancament del Centre de salut municipal, amb immediatesa" i que "aquestes informacions, tractant-se d'un tema tant rellevant, com és el de l'assistència sanitària al nostre municipi, han creat certa alarma  entre la població, incrementada perquè des del nostre Ajuntament no s'ha fet cap valoració de la situació".

Tot i que el PSOE local diu oficiosament que no hi ha cap postura oficial sobre aquest tancament, CDF hem rebut informacions de personesparticulars d'altres municipis de la comarca manifestant que aquesta notícia si que està estesa entre el personal sanitari, fins i tot, mesos abans del canvi polític al Govern d'Aragó, a finals de maig.

CDF recorda que no és el primer cop que l'Ajuntament d'Areny, i en concret, el grup municipal socialista neguen informacions "socialment complicades de gestionar" que, desprès, resulten realitats ben certes, tal com va succeir amb l'augment de la capacitat de transport de la línia de Alta Tensió "Foradada del Toscar- La Pobla de Segur". Sobre aquesta línia, primer van negar l'existència del projecte i posteriorment es van veure obligats a reconèixer que havien rebut la documentació a l'ajuntament feia mesos, inclús van manifestar l'existència d'al·legacions a un projecte "inexistent".

Per part de CDF ens preocupa una qüestió fonamental: què és el que no entén el grup municipal del PSOE?

La situació és molt senzilla:

· els veïns estan preocupats per aquestes informacions que comencen a córrer per Areny sobre el tancament de l'ambulatori. Lògicament, són els veïns qui ens demanen si tenim confirmació sobre

aquesta situació – que no és la primera vegada que es planteja a la zona- o si hi ha més detalls

· Nosaltres, CDF, des de la responsabilitat i la transparència polítiques, parlem amb qui considerem oportú per contrastar informacions i evidentment, demanem al nostre Alcalde que, davant

aquest tema que amoïna als veïns del poble, digui quin és el futur del servei sanitari a Areny. L'instem a demanar informes a la Conselleria i que faci pública aquesta informació.

Aquesta és la nostra funció i el compromís que vam assumir amb els veïns que així ens ho van demanar.

· Quasi bé un mes després, l'Ajuntament no ha respòs ni ha manifestat formalment i oficial cap parer sobre aquest tema tan delicat. PERÒ sí que, per part d'algun dels seus càrrecs electes, han

preferit optar per altres opcions. En concret, posar en entredit la responsabilitat i la credibilitat de les persones de CDF que hem estat treballant aquest tema, vetllant pels interessos de la gent d'Areny i

demanant a l'equip de govern municipal, que són qui tenen la responsabilitat de fer-ho, que confirmi aquestes informacions que neguitegen els veïns i que facin una defensa ferma i clara.

Si en lloc d'informar i de donar explicacions al poble preocupat que les demana, l'equip de govern prefereix callar de manera oficial, no respondre administrativament als requeriments que se'ls hi fa i jugar a l'intent de descrèdit dels responsables polítics d'altres partits, continuen fent les coses com sempre. I és evident que es continuen equivocant.

La Sanitat a l'Aragó i a Catalunya al bloc d'Areny

A: http://areny-noguera.blogspot.com/2011/09/carles-barrull-parla-de-la-sanitat.html
Degut a dos comentaris anteriors i davant els problemes per afegir-ho com a comentari ceem aquest post

----------------------------------

Sóc en Carles Barrull, responsable comarcal de CDF-Convergència Democràtica de la Franja. Davant els comentaris d'un anònim sobre què fa CDF vers el tema de la sanitat de la gent de la Franja a Catalunya, faré alguns aclariments:

1. Dir que "Catalunya expulsa" els pacients de l'Aragó és molt demagògic, a més de fals. Catalunya accepta els pacients a les urgències dels CAPS i dels hospitals, però no per a tractaments continuats que diuen que es realitzin als hospitals d'Aragó. Abans d'aplicar aquest protocol a Catalunya, els hospitals aragonesos

(Barbastre) ja van fer el mateix amb gent nascuda a l'Aragó que va emigrar a Catalunya i que a l'Aragó hi passa les vacances d'estiu, en aplicació a tractaments llargs. I estic parlant de ja fa tres anys.

2. CDF pot fer ben poc quant a les ambulàncies aragoneses, que en accidents de trànsit a la N-230, reben ordres de no traslladar cap pacient ni català ni aragonès a Lleida i els metges de la Ribagorça

enviïn directament als pacients a Barbastre, sense donar la possibilitat de triar.

3. L'origen de l'anomenat "conflicte sanitari" radica en el deute que té el Sistema Aragonès de la Salut -calculat oficialment en quasi 10.000 milions d' euros- amb el Sistema Català de la Salut per haver

atès pacients aragonesos en hospitals i CAP catalans i que Aragó no ha pagat. D'aquesta negligència o falta de seriositat, els responsables són el Govern d'Aragó i l'Institut Aragonès de la Salut, durant els

diferents governs autonòmics del PSOE i ara, del PP. I va ser des de l'Aragó que es va començar a negar l'assistència a aquells pacients catalans que tenen segona residència a l'Aragó.

4. Potser en lloc de preguntar a CDF que fa i que deixa de fer, s'hauria de preguntar al PSOE, que porten anys i panys governant, què és el que han fet o bé, han deixat de fer perquè un servei fonamental com aquest que abans funcionava, ara no funcioni.

5. Considero que els serveis sanitaris són una qüestió fonamental,universal i de proximitat per a qualsevol ciutadà i per a garantir l'Estat de Benestar. CDF així ho entenem i a més, que afecta

directament a la qualitat de vida dels nostres pobles. Per això, com a Ribagorça i Franja, la nostra preocupació i sensibilitat vers aquest tema és cabdal, amb la pretensió de garantir la cobertura sanitària de

qualitat i proximitat des de Catalunya. En la mesura de les nostres possibilitats, intentem informar i intervenir per resoldre justament els diferents problemes existents i en benefici dels nostres pobles i

veïns.

6. Per això amb qüestions com el futur del Centre d'Assistència Primària d'Areny, responsablement, ho hem preguntat a l'Alcalde i l'equip de govern, que encara no s'han pronunciat de manera oficial.

(teniu més informació sobre aquesta qüestió municipal en un post d'aquest bloc que vau publicar ahir). Però ara pregunto jo, fa uns set anys, el govern del PSOE-PAR va treure el metge d'Areny durant un temps: ¿això tampoc va passar?. Fem memòria.

7. Es per tot això que CDF que estem mantenint reunions i estem recopilant els informes pertinents però hi ha una cosa evident, a priori: si la gent de la Franja paguem la sanitat a l'Aragó i rebem i

volem rebre els serveis sanitaris catalans, Aragó té un deute amb Catalunya que ha de pagar. És així, com qualsevol persona pot entendre, davant la situació de retallades importants que pateix la

sanitat catalana. Us ho recordo, ¿qui no paga, qui no compleix amb els seus ciutadans?

CDF INSTA A L'AJUNTAMENT D'ARENY I A LA COMARCA DE LA RIBAGORÇA A DEFENSAR ELS CIUTADANS I LES EMPRESES DAVANT LES CONTÍNUES AVERIES EN EL SERVEI DE TELEFONIA

Convergència Democràtica de la Franja critica la passivitat de l'Ajuntament d'Areny quant a les contínues avaries en el servei de telefonia que mes rere mes, d'una manera reiterada, deixen sense

servei als usuaris d'Areny, Sopeira, El Pont de Montanyana i La Terreta (terme municipal de Tremp), afectant les connexions de telefonia i internet i produint importants perjudicis als comerços i

empreses dels pobles afectats. La precarietat de les instal·lacion que Telefonica té al terme d'Areny i el deficient manteniment són les causes d'aquests problemes en el subministrament del servei cada cop que plou i que hi ha tempestes. A més, el departament tècnic d'aquesta companyia tarda un mínim de tres o quatre dies a restablir servei.

La relació de dies sense servei telefònic a Areny de Noguera, El Pont de Montanyana, Sopeira i La Terreta (Ajuntament de Tremp) dels darrers mesos ha estat el següent:

MAIG

3 dies: del 7/05/11 a les 20:04 fins al 10/05/11 a les 13:54

JUNY

1 dia: del 26/06/11 a les 15:22 fins al 27/06/11 a les 13:58

JULIOL

4 dies: del 12/07/11 a les 21:23 fins al 14/07/11 a les 13:58 i del

19/07/11 a les 11:23 fins al 21/07/11 a les 17:21

AGOST

2 dies: del 25/08/11 a les 11:43 fins al 27/07/11 a les 9.57

Cal que les administracions resolguin aquest problema reiterat que fa que la prestació de serveis sigui molt deficient, generant perjudicis irreparables al teixit comercial i empresarial de la zona. Què pot fer

un empresari amb porta oberta quan un client li paga amb targeta de crèdit i no pot cobrar-li perquè no pot realitzar la transacció bancària, sense línia telefònica?

Sent un territori amb una gran part del sector econòmic depenent del comerç i del turisme, no ens podem permetre aquestes situacions tercermundistes.

El Pont de Montanyana. Moltes Gràcies!!

RACÓ CATALÀ-FÒRUM: CDF s'imposa a les eleccions municipals del Pont de Montanyana, un poble de la Franja de tan sols 148 habitants.

El catalanisme està de relativa enhorabona a la Franja de Ponent: de les sis candidatures sobiranistes presentades, dos n'han obtingut representació en forma d'un regidor d'Esquerra a Calaceit (on ja havia estat escollit al 2007 amb el nom d'Entesa per Calaceit) i quatre regidors (majoria absoluta) de Convergència Democràtica de la Franja, filial de CDC, al Pont de Montanyana.  El Pont serà doncs, el primer poble de la Franja de Ponent governat per un partit català i catalanista. Per la seua banda, Chunta Aragonesista, impulsora de la Llei de Llengües i únic partit d'àmbit aragonès que reivindica al seu programa la cooficialitat del català a la Franja, ha obtingut un total d'onze regidors.

Pel que fa als resultats generals, el PSOE guanya clarament en nombre total de regidors.

 Per opinar i veure més gràfics de les darreres eleccions, mira aquí
 
 A: http://www.racocatala.cat/forums/fil/142808/franja-ponent-resultats-eleccions-municipals

RADIO CATALUNYA: LA FRANJA DE PONENT: CiU TÉ MAJORIA ABSOLUTA FINS I TOT AL PONT DE MONTANYANA

A: http://www.radiocatalunya.ca/28939/


L'èxit de CiU ha superat les fronteres del Principat i ha permès que Convergència Democràtica de la Franja (CDF), partit associat a CDC que es presentava per primer cop en diversos municipis, hagi aconseguit una alcaldia. Ha passat al Pont de Montanyana, un petit poble de 150 habitants situat a la Ribagorça, a peu de la carretera de Lleida a la Val d'Aran. De les cinc regidories en joc, CDF n'ha aconseguit tres. Ara els tres han de decidir qui d'ells serà l'alcalde. Ho volen fer parlant abans amb els altres regidors electes (l'exalcalde del PSOE i un edil del PP), però tenen assumit que els toca ser-ho a un d'ells tres. “M'hi van posar a mi, al primer lloc de la llista, perquè algú havia d'anar allà, però això no vol dir que jo sigui l'alcalde”, adverteix Javi Bergua, propietari d'una petita empresa d'esports d'aventura que organitza sortides en caiac pel congost de Mont-rebei.

Bergua i els seus companys de candidatura, sense experiència prèvia en política local, es van presentar sota aquestes sigles “perquè ens va molt bé tenir el suport d'un partit, s'han de fer molts tràmits”. A més, les sigles de Convergència ja els inspiraven confiança, “i pel que es veu al poble també agrada”. Agradarà a la Diputació d'Osca o a Saragossa? “Potser no tant. Ja veurem com ens reben. Nosaltres treballarem pel poble, i sabem que tenim un partit al costat que ens pot ajudar”.

Catalans o aragonesos? “Jo tinc clar el que sóc: administrativament aragonès, però la meva cultura i la meva llengua és la catalana”, diu Bergua. “Som de la Franja”, resum al seu costat Judith Montero,també regidora electa de CDF.

L'alcaldia de CDF és una illa en una comarca on predomina un PSOE sota la influència de Marcel·lí Iglesias, nascut a Bonansa. En canvi la candidatura de CDF al Pont de Montanyana va optar per aquestes sigles també per oposició a aquest predomini i per la feina al territori de l'eurodiputat Ramon Tremosa, amb arrels familiars a Areny de Noguera, on té una residència i d'on ha sorgit el nucli de militants de CDF a la Ribagorça. “Tremosa està treballant molt a la UE pels cabals mínims als rius, i això és clau per al Pont de Montanyana”, diu Bergua. El Noguera Ribagorçana passa pel poble amb un cabal molt reduït, ja que Endesa capta l'aigua a la persa de Sopeira, uns quilòmetres més amunt, i la utilitza per generar electricitat. “Ara l'Ajuntament lluitarà pel riu: o ens donen l'aigua, o ens compensen econòmicament”. També els preocupa la futura conversió de la carretera en autovia, que posarà en perill el negoci dels restaurants del poble, i la recepció del senyal de televisió: han de captar TV3 orientant les antenes cap al Pont de Suert, malgrat tenir repetidor propi.

Hi ha hagut alcaldes de sensibilitat catalanista a la Franja, com Jaume Borbón, d'IU, històric alcalde de Mequinensa. Però mai un partit d'aquest signe havia guanyat en un municipi. A banda de CDF, ERC ha aconseguit un regidor a Calaceit (Matarranya), Paulí Fontoba, que ja era al consistori sota les sigles de l'Entesa.

Informa: AVUI

AVUI: CIU, FINS I TOT A LA FRANJA

AVUI, DIJOUS, 26 DE MAIG DE 2011

les fronteres del Principat i ha permès que Convergència Democràtica de la Franja(CDF), partit associat a CDC que es presentava per primer cop en diversos municipis, hagi aconseguit una alcaldia. Ha passat al Pont de Montanyana, un petit poble de 150 habitants situat a la Ribagorça, a peu de la carretera de Lleida a la Val d’Aran. De les cinc regidories en joc, CDF n’ha aconseguit tres. Ara els tres han de decidir qui d’ells serà l’alcalde. Ho volen fer parlant abans amb els altres regidors electes (l’exalcalde del PSOE i un edil del PP), però tenen assumit que els toca ser-ho a un d’ells tres. “M’hi van posar a mi, al primer lloc de la llista, perquè algú havia d’anar allà, però això no vol dir que jo sigui l’alcalde”, adverteix Javi Bergua, propietari d’una petita empresa d’esports d’aventura que organitza sortides en caiac pel congost de Mont-rebei. Bergua i els seus companys de candidatura, sense experiència prèvia en política local, es van presentar sota aquestes sigles “perquè ens va molt bé tenir el suport d’un partit, s’han de fer molts tràmits”. A més, les sigles de Convergència ja els inspiraven confiança, “i pel que es veu al poble també agrada”. Agradarà a la Diputació d’Osca o a Saragossa? “Potser no tant. Ja veurem com ens reben. Nosaltres treballarem pel poble, i sabem que tenim un partit al costat que ens pot ajudar”.
Catalans o aragonesos? “Jo tinc clar el que sóc: administrativament aragonès, però la meva cultura i la meva llengua és la catalana”, diu Bergua. “Som de la Franja”, resum al seu costat Judith Montero, també regidora electa de CDF. L’alcaldia de CDF és una illa en una comarca on predomina un PSOE sota la influència de Marcel·lí Iglesias, nascut a Bonansa. En canvi la candidatura de CDF al Pont de Montanyana va optar per aquestes sigles també per oposició a aquest predomini i per la feina al territori de l’eurodiputat Ramon Tremosa, amb arrels familiars a Areny de Noguera, on té una residència i d’on ha sorgit el nucli de militants de CDF a la Ribagorça. “Tremosa està treballant molt a la UE pels cabals mínims als rius, i això és clau per al Pont de Montanyana”, diu Bergua. El Noguera Ribagorçana passa pel poble amb un cabal molt reduït, ja que Endesa capta l’aigua a la persa de Sopeira, uns quilòmetres més amunt, i la utilitza per generar electricitat. “Ara l’Ajuntament lluitarà pel riu: o ens donen l’aigua, o ens compensen econòmicament”. També els preocupa la futura conversió de la carretera en autovia, que posarà en perill el negoci dels restaurants del poble, i la recepció del senyal de televisió: han de captar TV3 orientant les antenes cap al Pont de Suert, malgrat tenir repetidor propi. Hi ha hagut alcaldes de sensibilitat catalanista a la Franja, com Jaume Borbón, d’IU, històric alcalde de Mequinensa. Però mai un partit d’aquest signe havia guanyat en un municipi. A banda de CDF, ERC ha aconseguit un regidor a Calaceit (Matarranya), Paulí Fontoba, que ja era al consistori sota les sigles de l’Entesa

LA MAÑANA: CONVERGÈNCIA DE LA FRANJA GANA PONT DE MONTANYANA

El Pont de Montanyana, en la Ribagorça aragonesa, se ha convertido en el primer pueblo de la Franja donde gobernará un partido de raíz catalana. Convergència Democràtica de la Franja (CDF) ha ganado en esta población y obtiene 4 de los 5 concejales de este Ayuntamiento. El nuevo alcalde será Francesc Xavier Bergua, empresario turístico del municipio. CDF se presentaba, entre otras, en 4 localidades de la Ribagorça aragonesa. Benabarre, Areny, Sopeira y el Pont de Montanyana. En los tres primeros no ha obtenido representación pero en el Pont de Montanyana ha dado la sorpresa, y no sólo ha obtenido representación sino que se ha hecho con la alcaldía. Con un censo de 150 habitantes, la lista de CDF encabezada por Bergua ha obtenido más del 30% de los votos y ha conseguido 4 de los 5 ediles, el otro ha sido para el PSOE. Esta es la primera vez que CDF se presentaba en los municipios de la Franja, incluidos los de la Ribagorça. Los dos principales avaladores de esta formación catalanista vinculada a CiU han sido el eurodiputado Ramon Tremosa y el senador Ramon Alturo.

FELICITEM AL NOU AJUNTAMENT D'ARENY!!!

Imatge de: Racó català

Ja han passat les eleccions del 22 de maig i ja sabem quin són els representants polítics escollits per als propers quatre anys. A Areny de Noguera, els electors , amb un participació de més del 80% ha confiat de nou l'ajuntament al PSOE que ha millorat els resultats de 2007 arribant als 6 regidors. Com ja és una constant, com a alcalde continua Miguel Gracia amb un Ajuntament monocolor socialista que augmenta fins a 6 el nombre de regidors, en detriment de la CHA i amb un únic regidor a l'oposició, del PP, on continuarà Javier Puyané.
Per això, felicitem al PSOE d'Areny i als regidors de l'Ajuntament d'Areny pels bons resultats i al seu cap de llista, en Miguel GRACIA, que a més d'Alcalde, anirà com diputat a les Corts d'Aragó.

REGIDORS DEL PSOE
1. DON MIGUEL GRACIA FERRER
2. DON JOAQUIN PALLARES GARUZ
3. DON ANTONIO FERRER MARCH
4. DON JAVIER TUNICA RUCHE
                               5. DOÑA MARIA ASUNCION CODINA MARCET
                               6. DON ALEX CASTELL BARRERO



1. DON JAVIER PUYANE BURGUES


Llistat de regidors de: Areny de Noguera

SEGRE:CONVERGÈNCIA DE LA FRANJA GUANYA AL PONT DE MONTANYANA

  DIMARTS, 24 DE MAIG DE 2011

Convergència Democràtica de la Franja (CDF) governarà els pròxims quatre anys al Pont de Montanyana després d’imposar-se per majoria absoluta a la resta de candidatures. De fet, aquesta és l’única localitat de les cinc en què la formació va presentar candidatura en la qual ha obtingut representació municipal i, a més, l’alcaldia. Així, l’alcaldable de CDF, Javier Bergua, podrà ser proclamat alcalde amb comoditat a l’obtindre 4 dels 5 regidors de l’ajuntament. L’altre edil el va aconseguir el PSOE.A més del Pont, CDF es va presentar a Fraga,Areny, Benavarri i Sopeira.

UN NOU BLOC POLÍTIC A LA MAÑANA

Dissabte, 21 de maig de 2011

El candidato a la alcaldía de Areny de Noguera (Ribagorça) ha abierto un blog de política municipal en el que narra sus reflexiones como jefe de lista de Convergència Democràtica de la Franja (CDF). Carles Barrull apunta que este blog (www.barrull.2011.blogspot. com) sirve para fijar el programa electoral y para materializar reflexiones públicas sobre la realidad del municipio de Areny de Noguera.

DE: http://sapeira.blogspot.com/2011/05/carles-barrull-inaugura-un-bloc-politic.html

MIGUEL GRACIA: "CONVERGÈNCIA NO TENIA CAP NECESSITAT DE PRESENTAR-SE A LA FRANJA

 DIJOUS, 19 DE MAIG DE 2011

DE: http://sapeira.blogspot.com/2011/05/entrevista-miquel-gracia-cap-de-llista.html

CAFÈ FI DE CAMPANYA DE CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE LA FRANJA

CAFÈ FI DE CAMPANYA DE CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE LA FRANJA A ARENY

a càrrec de Carles Barrull, Candidat de CDF a Areny

`Divendres 20 de maig a les 18 hores al Cafè Teuet

TREBALLEM PER A TÚ,TORNA A IL·LUSIONAR-TE

EL PSOE D'ARENY I LA PISCINA COBERTA DE PONT DE SUERT

Una de les grans promeses electorals del PSOE d'Areny per la propera legislatura és el de "Cerraremos definitivamente el convenio con Pont de Suert para el uso de su piscina climatizada en la mismas condiciones que los vecinos de Pont de Suert".

A hores d'ara, el PSOE d'Areny hauria de saber que aquest conveni JA és una realitat i  no es pot prometre als seus habitants unes FUTURES negociacions sobre un tema que ja és una realitat. Si llegim  La Mañana de gener de 2011 o seguim la Ribagorça Romànica veurem que la piscina va rebre una subvenció de 380.000 € per part de la Ribagorça Romànica al novembre de 2010, i que al març de 2011 ja estava acabada la piscina i a hores d'ara ja porta dos mesos funcionant. Gràcies al conveni entre la Ribagorça Romànica dirigida per Joan Peralada (alcalde de la Vall de Bohí)  i l'Ajuntament del Pont de Suert, governat per Albert Alins, que actualment també és el Delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a l'Alt Pirineu i l'Aran; aquest conveni ja es efectiu no sols per als veïns d'Areny, també per als de la resta de municipis que integren el patronat de la Ribagorça Romànica i ja fa dos mesos que funciona.
El calendari de la piscina el teniu aquí
i el full d'inscripció aquí.

¿Dónde están las llaves?

Como si fuera una canción de patio de colegio cantemos el "¿Dónde están las llaves? matarile, rile, rile; dónde están las llaves matarile, rile, lón, chin pón" así nos encontramos los asistentes a la charla-café que ofreció el pasado 6 de mayo CDF-Convergència Democràtica de la Franja a Arén/Areny de Noguera. En ese acto, previsto para las 10 de la noche, el público se tuvo que esperar veinte minutos a que abrieran el Ayuntamiento  para empezar una charla, y eso que media hora antes nos habían confirmado que se había dado instrucciones para que se abriera puntualmente y hasta se tuvo que hacer alguna llamada telefónica.

No sé si iban con la hora canaria o no, pero lo cierto es que durante el fin de semana en Arén/Areny de Noguera, como en las fiestas de Sopeira, esa fue la pregunta del millón y el tema estrella es la mala imagen que dió el Ayuntamiento.

Una semana más tarde, en el acto del PSOE que supuestamente según dice no hacían actos desde hace años o legislaturas, el salón del ayuntamiento estaba abierto media hora antes. Cuestión de clases sociales!!

PROGRAMA ELECTORAL DE CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE LA FRANJA A ARENY DE NOGUERA

LA COMARCA DE LA RIBAGORZA, SENSE CULTURA

 Comenten al Bloc del CERIb que:

La Comisión de Gobierno de la Comarca de la Ribagorza decidió el pasado 19 de enero de 2011 no convocar subvenciones para Asociaciones y Entidades locales para el 2011. Esta decisión viene motivada por la "situación económica que tiene la Comarca", motivada especialmente por la reducción de recursos ingresos ordinarios procedentes del Departamento de Política Territorial, Justicia e Interior del Gobierno de Aragón para el año 2011.
Per a ESPORTS, FESTA, ESPECTACLES, PISCOLABIS I PROTOCOL SI  QUE HI HA DINERS
Per a CULTURA, EDUCACIÓ I LLEI DE LLENGÜES A LA RIBAGORÇA NO N'HI HA DINERS.
i això ho defensen els partits del equip de govern de la Comarca: PSOE, PP, CHA i PAR
A LA RIBAGORÇA,
RETALLADA DEL 100% EN CULTURA:
VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA



LA MAÑANA: BLANCO DA SU APOYO A LA A-14 ENTRE LLEIDA Y SOPEIRA

El ministro de Fomento, José Blanco, aseguró ayer que la autovía A-14 entre Lleida y Sopeira es “importante”, por lo que, a pesar de los recortes planteados en infraestructuras, se seguirá invirtiendo en ella. Blanco se manifestó en este sentido en el Pleno del Senado, en respuesta al senador de CiU por Lleida, Ramon Alturo, sobre las previsiones del Gobierno para abordar los graves problemas que afectan a la construcción de la carretera. En concreto, Blanco indicó que el principal objetivo del Gobierno es cumplir con el objetivo de déficit y priorizar el gasto público, por lo que indicó que “si hay que paralizar o ejecutar más lentamente un kilómetro para garantizar la protección por desempleo o la cobertura social, el Gobierno optará por garantizar la política social, sanidad o la dependencia”. Sin embargo, también destacó que es una prioridad el impulsar algunas infraestructuras importantes, y que por ello, se sigue invirtiendo en muchas, pero que “los milagros económicos sólo eran posibles cuando Aznar gobernaba, ahora no lo son”. Como consecuencia de la respuesta de Blanco, el senador por Lleida, Ramon Alturo, exigió al ministro que “concrete e impulse de forma urgente los tres primeros tramos de la A-14”. El senador convergente señaló que “desde CiU se entiende perfectamente que el Gobierno deba priorizar y como este es un corredor internacional debería ser una prioridad para este Ejecutivo”. Además, el leridano calificó de “corredor estratégico” el vial, que une diferentes comunidades autónomas como Catalunya y Aragón con Europa y que conecta con otras vías que van a Francia y hacia el Mediterráneo. También subrayó que en los 25 kilómetros entre Lleida y Alfarràs, en la N-230 hay 22 rotondas y 17 pasos de peatones, lo que convierte este infraestructura en una vía interna de comunicación entre los diferentes municipios de Lleida y en caso alguno en un corredor internacional. En su intervención también hizo hincapié en que se ha rescindido el contrato de las obras del tramo Lleida-Roselló sin haber iniciado las obras y que en el segundo tramo, con las obras adjudicadas, “sólo trabajan dos máquinas y dos operarios”.

Abril 2011: La Comissió Europea portarà de manera imminent l’Estat espanyol al Tribunal de Justícia Europeu per l’incompliment de la Directiva 2000/60/CE sobre el marc de l’aigua

Tremosa demana que “El riu Noguera Ribagorçana ha de ser com el riu Noguera Pallaresa”

 El dictamen al qual fa referència l’eurodiputat Ramon Tremosa donava un termini que acabava a finals de març de 2011. En funció de la resposta de les autoritats espanyoles, la Comissió està preparada per seguir el curs del procediment ràpidament i, arribat el cas, recórrer al Tribunal, segons està previst per tots els Estats membres que encara no han lliurat els seus plans hidrològics de conca.

Ramon Tremosa demana que el riu Noguera Ribagorçana sigui com el riu Noguera Pallaresa. Aquesta afirmació val tant en el sentit d'un cabal d’aigua mínim biològic com en el sentit de la vida econòmica que el segon riu genera als dos Pallars. El cabal mínim està estimat entre uns 10 o 15metres cúbics d'aigua, fet que permet la vida biològica no només dels peixos, sinó que també garanteixi la vida econòmica dels veïns de la comarca gràcies a les activitats turístiques, la pesca, el ràfting i la creació de càmpings.

Tremosa denuncia que durant els mesos d’estiu en els trams del riu Noguera Ribagorçana entre el pantà d’Escales i el pantà de Canyelles (entre les serres de Sant Gervàs i del Montsec) només hi baixa d'un a tres metres cúbics d’aigua per segon. Molts estius aquests pantans tenen aigua abundant. El fet de que existeixi un túnel subterrani de 20 km, que surt del pantà d’Escales i que va fins a la cua del pantà de Canyelles (un túnel pel qual passen fins a 25 metres cúbics d'aigua per segon i que genera un altre salt d'aigua subterrani de 100 metres d'alçada), condemnen a l'estiu la Noguera Ribagorçana a ser un rierol escanyolit, brut i a voltes pudent. “Aquest fet és impresentable en el segle XXI i exigim a Endesa un retorn a la societat ribagorçana, en forma de cabal ecològic mínim a l'estiu, per la sobreexplotació del riu”considera Tremosa.

Tal i com mostra la resposta de la Comissió Europea, els dos darrers governs espanyols de ZP no han presentat encara els plans hidrològics de conca, tal i com marca la directiva europea 2000/60/CE marc de l’aigua, en els quals el Govern espanyol ha de marcar els cabals mínims ecològics per cada riu.

Tremosa també destaca la inactivitat o incapacitat del Govern socialista d’Aragó en aquest tema, així com la ineficiència dels ajuntaments ribagorçans i pallaresos de la comarca (especialment el de Tremp), també del partit socialista, que no han aconseguit millorar la situació del riu. "Si no s’ha aconseguit res des dels ajuntaments, ni des del Govern d’Aragó, ni des del Govern espanyol, que parli ara el Tribunal de Justícia Europeu”.

LA MAÑANA: BRUSELAS LLEVARÁ A ESPAÑA A JUICIO SI NO ELABORA PLANES HIDROLÓGICOS

dilluns 25 d’abril de 2011

EUROPA PORTA A JUDICI ELS PLANS HIDROLOGICS ESPANYOLS

El comisario europeo de Medio Ambiente, Janez Potocnik, se ha mostrado dispuesto a recurrir a los Tribunales si el Estado español continúa sin cumplir la Directiva Marco del Agua. En respuesta a una pregunta parlamentaria del eurodiputado de CiU, Ramon Tremosa, el Ejecutivo comunitario ha vuelto a condenar al Estado por incumplir la normativa y haber superado el plazo establecido sin presentar los planes hidrológicos de cuenca para todo los ríos de la Estado. “Celebro muchísimo este compromiso sin precedentes”, explicó el eurodiputado Ramon Tremosa, que se dirigió a la Comisión Europea motivado por el mal estado de las aguas del río Noguera Ribagorçana. La legislación europea en materia de agua, aprobada en el año 2000, establece el marco general para regular y gestionar las aguas en todo el territorio comunitario con el objetivo de que, en el año 2015, todas las aguas de los ríos europeos mantengan un “buen estado ecológico”. Bruselas considera imprescindible establecer un caudal mínimo de los ríos que asegure el buen estado de las aguas superficiales y del medio ambiente. La normativa preveía que, en diciembre de 2009 todos los Estados miembros de la Unión Europea debían presentar los planes hidrológicos pero a estas alturas y, a pesar de haber recibido varios avisos por parte del Ejecutivo comunitario, el Estado español todavía no los ha presentado. La CE envió una carta de aviso a las autoridades españolas y los fijó un nuevo plazo para presentar los planes de cuenca. Pero, según explicó Potocnik en su respuesta parlamentaria, el plazo fijado por Bruselas expiraba en el mes de marzo y el Estado también superó este plazo sin presentar los planes hidrológicos de los ríos del territorio español. “La Comisión está preparada para seguir dando curso rápidamente al procedimiento y, en caso necesario, recurrir al Tribunal, tal como está previsto por los Estados miembros que aún no han entregado los planes hidrológicos de cuenca”, se ha comprometido el comisario. Tremosa se dirigió a la CE motivado por el mal estado de las aguas del Noguera Ribagorçana. “En verano, al norte del río sueltan un caudal de un metro cúbico por segundo, que está muy por debajo de los caudales ecológicos mínimos, que están entre los 10 y los 15 metros cúbicos por segundo, y que impide actividades de pesca, rafting o camping que darían una gran vida económica en laN comarca”, explica Tremosa, que lamenta que el río no pueda ser una fuente de actividad para la zona como sí lo es el Noguera Pallaresa. “Además de los pantanos de Escales y Canyelles, hay un túnel subterráneo de 30 kilómetros sin desnivel que crea un salto de agua artificial en la roca de 150 metros y que niega parte de caudal al río para seguir generando electricidad”, añade el eurodiputado convergente.

 

SEGRE: CIU PORTA DAVANT DE LA UE EL CABAL D'AIGUA INSUFICIENT A LA NOGUERA RIBAGORÇANA

L’eurodiputat de CiU Ramon Tremosa ha denunciat davant de les autoritats mediambientals de Brussel·les el que considera una sobreexplotació del riu Noguera Ribagorçana. Tremosa critica que l’explotació hidroelèctrica del riu el condemna, durant els mesos d’estiu, a ser “un rierol”. “Aquest fet és impresentable al segle XXI i exigim a Endesa un retorn a la societat ribagorçana en forma de cabal ecològic mínim a l’estiu, per la sobreexplotació del riu.” L’eurodiputat va assegurar ahir, en un comunicat, que el Col·legi de Comissaris de la UE portarà de forma imminent el Govern espanyol davant del tribunal de justícia europeu per incomplir reiteradament els terminis de presentació dels plans hidrològics de conca, entre els quals hi ha el de l’Ebre. De fet, l’única planificació finalitzada dins de termini és la de les conques internes catalanes, redactada per l’Agència Catalana de l’Aigua. Bona part de la resta dels plans no havien estat presentats a finals de març, data límit indicada en un dictamen motivat, que els comissaris van remetre a l’estat espanyol. En aquests projectes de planificació s’hi han d’incloure els cabals ambientals de tots els trams de riu per assegurar el bon estat de les masses d’aigua. En el cas de l’Ebre, falta determinar el del tram mitjà.

VIURE ALS PIRINEUS: COMENÇA LA CAMAPANYA D'ESPORTS D'ESTIU AL PIRINEU

El Pirineu es consolida com a referent estatal dels esports d'aventura i el número d'empreses se situa a les 178, suposant un augment del 12% respecte a l'any passat. El conjunt d'empreses realitzen uns 650.000 serveis anuals, xifra que com a mínim s'espera igualar aquesta temporada. Els esports d'aventura donen feina a 2.800 persones i generen un impacte econòmic d'uns 55 milions d'euros a la zona i el Pallars Sobirà n'encapçala el rànquing amb 44 empreses.El Pirineu es consolida com a referent estatal dels esports d'aventura i el número d'empreses se situa a les 178, suposant un augment del 12% respecte a l'any passat. El conjunt d'empreses realitzen uns 650.000 serveis anuals, xifra que com a mínim s'espera igualar aquesta temporada. Els esports d'aventura donen feina a 2.800 persones i generen un impacte econòmic d'uns 55 milions d'euros a la zona i el Pallars Sobirà n'encapçala el rànquing amb 44 empreses.
El ràfting és l'activitat que rep una demanda més gran, un 30%. Aquest any es commemoren els 25 anys del naixement del ràfting al Noguera Pallaresa. Els esports d'aventura i el turisme actiu es troben en expansió i les xifres així ho demostren; 142 empreses al 2009, 159 l'any 2010 i 178 aquest any 2011. Les comarques del Pirineu han passat a tenir de 132 a 143 empreses, la qual cosa representa un 8% d'increment, mentre que a Ponent l'any passat es van comptabilitzar 27 empreses enfront les 35 d'aquest any, cosa que comporta un augment d'un 30%, amb 8 empreses més.

Pel que fa a l'actual situació de crisi econòmica el sector espera que no els afecti massa i preveuen igualar les xifres de l'any 2010. Florido Dolcet, president de l'Associació d'empreses del Pallars Sobirà, ha dit que des de fa uns quatre anys els preus de les activitats s'han congelat i ha afegit que cada cop més les empreses ofereixen paquets tancats amb més d'una activitat.

Aquest any la comarca del Pallars Sobirà commemora el naixement del ràfting al riu Noguera Pallaresa. Florido Dolcet, president de l'Associació d'empreses del Pallars Sobirà, ha dit que estan preparant un seguit d'activitats per celebrar aquesta data. L'arribada d'aquest esport a la comarca va suposar un canvi econòmic important amb la creació de noves empreses i noves oportunitats pels establiments turístics existents. Aquest fet també va suposar l'arribada de monitors de d'altres països on aquest esport feia anys que es practicava.

Metxi és un veí de Sort que va arribar fa més de 20 anys al Pallars Sobirà, provinent de Perú, cridat pels empresaris d'aquí per fer de monitor de ràfting. Metxi tenia experiència en la pràctica del ràfting al seu país i va portar tots aquests coneixements al Pallars. Metxi s'ha quedat a viure al Pallars i explica que és una satisfacció poder fer del seu hobby el seu treball. Aquest veterà dels esports d'aventura destaca les qualitats del riu Noguera Pallaresa per la pràctica dels esports d'aventura.

Jaume Gilabert, president de la Diputació de Lleida, ha parlat de la importància del sector dels esports d'aventura a la demarcació de Lleida i ha dit que genera un impacte econòmic d'uns 55 milions d'euros per temporada, la qual cosa representa el 6,5% dels ingressos del sector turístic de les Terres de Lleida. Gilabert ha destacat les qualitats de Lleida i del Pallars Sobirà de manera especial en la pràctica dels esports d'aventura i ha dit que l'augment d'empreses d'aquest sector fa preveure un augment de serveis al tancar la temporada.

La pràctica dels esports d'aventura aquest any al riu Noguera Pallaresa es preveu bona. El cabal d'aigua és bo i la companyia Endesa en garanteix el cabal del 15 de març fins al 15 d'octubre per poder realitzar amb garanties la pràctica del ràfting, barranquisme o 'hidrospeed' en cas d'un any sec.

HERALDO DE ARAGÓN:UNA EMPRESA PROYECTA UN CENTRO CON MÁS DE 60 PLAZAS EN PUENTE DE MONTAÑANA

A. Gayúbar 08/02/2011 a las 06:00 1Comentarios    

El Ayuntamiento dará todo su apoyo para la puesta en marcha de esta iniciativa en una zona con un alto índice de mayores y donde las residencias escasean.

http://www.heraldo.es/noticias/una_empresa_proyecta_centro_con_mas_plazas_puente_montanana.html

 

El Ayuntamiento de la localidad ribagorzana de Puente de Montaña ha dado luz verde y ofrece todo su apoyo al proyecto de construir una residencia de la tercera edad en su término que le ha planteado una empresa privada. Según explica el alcalde, Ricardo Armengol, el centro podría contar con entre 60 y 80 plazas, en función de la demanda existente, una cifra importante teniendo en cuenta que el censo de este municipio apenas cuenta con 150 habitantes.

Hace unos días, el Consistorio publicaba en el Boletín Oficial de la Provincia el anuncio por el que se informaba de que se está tramitando una autorización especial para la construcción de la citada residencia geriátrica en una zona calificada como suelo no urbanizable y recordaba que el expediente puede ser consultado por cualquier interesado en las dependencias municipales a efectos de que se puedan formular las observaciones y alegaciones que se estimen oportunas.
«De todas formas –aclara Armengol–, se trata de un trámite muy inicial ya que, ante el interés mostrado por unos particulares en estudiar la posible construcción de la residencia, el Ayuntamiento tiene que cumplir los trámites que marca la ley, lo que no quiere decir necesariamente que la residencia acabe por construirse».

Larga lista de espera

No obstante, el edil considera que este equipamiento cumpliría una «importante función social» ya que en la actualidad cada vez hay menos plazas disponibles en la zona para la atención a las personas mayores y los ancianos del municipio se ven obligados a buscar acomodo en residencias cada vez más alejadas, lo que tiene el condicionante añadido de un fuerte desarraigo para ellos.
De hecho, el único centro para estas personas en muchos kilómetros a la redonda se encuentra en Benabarre y tiene una larga lista de espera dado el profundo envejecimiento de la población en la Ribagorza Oriental.

«Vamos a ofrecer a esta iniciativa todo el soporte posible ya que estamos convencidos de que cumple un fin social y de que nuestro municipio ofrece una correcta ubicación para atender a los mayores de la comarca», comenta Armengol.

RADIO HUESCA: UNA EMPRESA PROYECTA CONSTRUIR UNA RESIDENCIA EN PUENTE DE MONTAÑANA

 http://www.radiohuesca.com/Hemeroteca/Noticia.aspx?codigo=496631

El BOP publica el trámite que el Ayuntamiento de Puente de Montañana está desarrollando para que, una empresa privada pueda construir una residencia geriátrica en una zona calificada como no urbanizable. Se trata de una iniciativa privada que ya ha presentado la documentación y las garantías necesarias para que el ayuntamiento haya comenzado con esta tramitación.

Desde la empresa, se pretende construir un centro geriátrico en las parcelas catastrales 5 y 6 del polígono de la localidad. El problema es que esa zona está considerada como no urbanizable y, por ese motivo, el Ayuntamiento de Puente de Montañana solicita poder actuar en ese terreno para que se pueda edificar.

Este proyecto se ha presentado ante el consistorio con todos los trámites necesarios. Así pues, el ayuntamiento, que es el encargado de la tramitación necesaria, está trabajando en esta labor para que la empresa pueda continuar con el proyecto. De ser así, la de Puente de Montañana sería la quinta residencia de la Ribagorza junto a las de Castejón de Sos, Benabarre, Graus y Campo, esta última inaugurada hace apenas seis meses.

Aún así, a día de hoy, no hay una garantía de que este proyecto siga adelante.